El tècnic de Terrassa compleix la seva segona temporada i mitja a la banqueta del sènior femení. Fotografia: Enric Albarracín

Issam El Azzouzi s’ha convertit en un referent del futbol femení a Martorell. Després d’una temporada per a la història amb l’ascens a Primera Catalana, l’entrenador egarenc ha estat capaç d’engrescar les seves jugadores per assolir la permanència matemàtica a falta de tres jornades per finalitzar el campionat. Ara bé, el curs no ha estat un camí de roses i Issam passa balanç després d’haver certificat l’objectiu que s’havia fixat el CF Martorell durant l’estiu passat.

Primer tastet a Primera Catalana i objectiu aconseguit. Ha sigut més difícil del previst?

Vam fer una primera volta boníssima acabant el primer tram en cinquena posició i amb opcions de classificar-nos per a la Copa Catalunya. Ara bé, les nombroses baixes que s’han produït en la segona volta ens ha costat molt més. Hem perdut molta grapa ofensivament i no hem aconseguit un percentatge alt en l’aspecte golejador. A priori, amb la plantilla que vam tancar en la pretemporada teníem clar que podríem assegurar la salvació sense cap problema, però era necessari ser prudents i anar avançant jornada a jornada.

Quina nota li poses a l’equip?

Potser ho deixaria en un 7. Hem anat de més a menys i el nostre rendiment té una relació directa amb les baixes que hem tingut per diferents motius i que ens han fet perdre jugadores que sumaven en la plantilla. Però, tot i les dificultats, vull felicitar-les a totes i, en gran part, a les que hem arribat fins al tram final. Em trec el barret per la seva entrega, el sacrifici, el compromís i l’haver de suportar tots els cops fins avui. D’altra banda, m’agradaria fer un menció especial a Marta Bonastre, Irene Melero i Claudia Sánchez, jugadores del juvenil, que han remat amb nosaltres i que han mostrat un nivell esportiu i humà brutal. N’estic molt agraït.

Quines diferències heu notat respecte la temporada passada?

Ha estat un salt considerable, d’una temporada a una altra. En aquesta categoria hi ha molt més nivell que a Segona i qualsevol equip pot guanyar l’altre. Són plantilles molt ben treballades, conjunts més compactes… excepte CD Riudoms -proper rival de les martorellenques- i la UE Cornellà, que mengen a part. Si compares els resultats t’adones que no hi ha tanta diferència ni tantes golejades. Això vol dir que el nivell és molt semblant i que els equips competeixen molt fort.

L’estrena de la categoria era un primer obstacle. Quins entrebancs us heu trobat durant la temporada?

Hi ha tres claus: les baixes, la tasca complexa d’incorporar més jugadores i la manca de gol, aquesta va lligada a les dues primeres raons. En aquesta categoria un equip no pot permetre’s el luxe de donar vida al rival fins a l’últim alè del partit, un fet que en diversos duels hem estat la ventafocs per al rival.

El CE Torrent de Llops no l’heu tingut d’aliat com la temporada passada.

És una cosa inexplicable! Des del meu punt de vista, el factor camp no és una cosa clau per aconseguir una victòria. Si valorem els partits jugats a casa, n’hi ha molts que ens vam quedar amb la mel als llavis i a punt de guanyar o en d’altres no vam tenir aquella fortuna que has de tenir per endur-te els tres punts. És el cas de Pardinyes, que perdem 1-2 tenint ocasions molts clares i sent dominadors, la UD Viladecans, amb un gol en temps d’afeegit; el Nàstic Manresa que vam cedir un empat quan vam merèixer guanyar.

Després de l’ascens del curs passat, l’objectiu era la permanència. Quina serà la fita per al curs vinent?

Un cop aconseguit l’objectiu que ens vam marcar aquesta temporada, ara ens toca asseure’ns amb els responsables esportius per valorar el curs, els recursos i veure fins on podem arribar. Si fos per mi, el repte seria competir per fer una cosa més gran, però depèn de molts factors i s’han de posar en una balança.

Compleixes gairebé tres temporades a la banqueta del CF Martorell. T’hi veus el curs vinent?

Sempre dic el mateix… en les gairebé tres temporades que sóc entrenador, el club i la seva gent sempre m’han tractat d’una manera extraordinària. Però he de reconèixer que aquesta temporada ha estat molt llarga, on mentalment acabem molt carregats. Em convé distreure la ment, treure’m de sobre aquesta pressió i, sobretot, conèixer el projecte esportiu que té el club de cara pel curs vinent.